Joan Salvat i Papasseit
Joan Salvat i Papasseit (Barcelona, 1894 - 1924), poeta. Signà la seva obra amb el nom de Joan Salvat-Papasseit, aglutinant tots dos cognoms.
Al 1914 va começar a treballar com a bibliotecari de l'Ateneu Enciclopèdic Popular
Cap al 1915 començà a col·laborar, en castellà, a Justicia Social de Reus i, en castellà i català, a Sabadell Federal, on publicà una sèrie d'articles d'ideologia llibertària que signà amb el pseudònim de Gorkiano, per l'admiració que sentia per Màxim Gorki. Els articles en castellà formen dos llibres, Humo de fábrica i Glosas de un socialista. També publicà la «fulla de subversió espiritual» Un Enemic del Poble (nom pres del títol d'una obra de teatre d'Ibsen), que sortí fins al 1919.
Des del 1919 fou un escriptor totalment en català.
Fou un dels principals poetes de la literatura d'avantguarda. Va ser influït pels cal·ligrames d'Apollinaire i pel futurisme de Marinetti, notablement en els seus primers llibres, on és palesa l'atracció que en els futuristes provocaven els invents: el telègraf, les ones hertzianes, el tramvia, etcètera.
Desenvolupà una línia lírica que l'acosta a la poesia popular -la cançó- i a l'evolució que va portar a terme part del moviment noucentista, amb el qual manté més relacions que les esperades.
El llibre El poema de La rosa als llavis ha estat qualificat com un dels millors poemes eròtics de la literatura europea. Joan Salvat-Papasseit és potser el poeta que ha tractat el sexe i l'erotisme d'una manera més neta.
Morí de tuberculosi als trenta anys. El seu estat de salut es veu reflectit sobretot en els poemes «Tot l'enyor de demà» (de L'irradiador del Port i les gavines), que tracta el tema del malalt que té ganes de llevar-se, i «L'ofici que més m'agrada» (d'Óssa Menor), on, impedit per al treball físic, exposa la bellesa de cinc oficis.
Molts dels seus poemes han estat musicats, entre d'altres, per Eduard Toldrà, Rafael Subirachs, Guillermina Motta, Ovidi Montllor, Feliu Ventura i, sobretot, Joan Manuel Serrat. Aquest darrer també li dedicà la «Cançó per a Joan Salvat-Papasseit», on mesclava textos propis amb els del poeta: «I no sóc modest i estic enamorat d'aquests ulls meus petits...»
Sota el meu llavi el seu,
del llibre El poema de la rosa als llavis
Sota el meu llavi el seu, com el foc i la brasa
la seda dels seus rulls com el pecat més dolç
-i l'espatlla ben nua
ben blanca
l'ombra corba
incitant
de l'esguard:
encara un altre bes
un altre
un altre
_quin perfum de magnolia el seu pit odorant!
Joan Salvat Papasseit
COMENTARI: He triat aquest poema perque es molt curt i tot i ser-hò està ple de contingut amoròs i crec que l'autor ha expressat molt bé els seus sentiments en tan poques linies.
PAISATGE
Ara a les nits al Pirineu
sembla nevar de tanta lluna
-és cert que als pics hi ha encara neu
i és cert també que ho fa la pruna
tota florida que ara es veu.
Sembla quieta i va brunzent
tota empolvada de fortuna,
mira’s a l’aigua d’un torrent
i es veu ben blanca
però és bruna
que els roquissers senten turment.
Diu la granota el seu cant ronc
-cant a la molsa i a la runa-
i sembla un home cada tronc,
fidels soldats que té la lluna:
soldats que amaga el núvol bronc.
Cada filera és un camí,
llances esteses una a una;
si el núvol bronc passa per ’quí
cada filera pren tot d’una
l’aire d’emprendre un nou destí.
comentari: El següent poema tracta de la descripció d'un paisatge de montanya. Els pirineus nevats, els animals com és el cas de la granota i eñl seu cant, el cel ple de núvols, la montanya verda per els àrbres i les flors, l'aire que fa fred i fort.
2 comentarios
ivangode8 -
David Cos -