Enric Casassas

Vida i obra

Barcelona, 1951.

Poeta, rapsode, traductor; sempre ha recitat els seus poemes i d'altres (com els trobadors, com Palau i Fabre...): la seva és una poesia molt fònica, molt de sons, molt per ésser recitada.

Ha viscut a A Barcelona, a l'Escala, a Tenerife, a Montpeller, a Nottingham, a Llumessanes (prop de Maó, a Menorca), a Berlín (1994 a 1997) i a Barcelona.

Ha treballat en tasques editorials i ha traduït, entre d'altres, Arthur Conan Doyle, Stevenson, Gérard de Nerval, William Blake.

Cançó francesa, pop, rock, Dylan, Pau Riva..., Ausiàs March, Verdaguer, Maragall, Foix, Ferrater, Brossa... el dadaisme..., el barri..., assenyalen els diccionaris com a influències. Se l'ha qualificat de poeta underground i de psicodèlic populista.

El 1973 publica sense nom La bragueta encallada. Escriu molt, però no és fins al 1991 en què publica per segona vegada La cosa aquella (premi Crítica Serra d'Or 91, publicat el 1982 a Menorca) que entra en els circuits comercials. A partir d'aleshores publica regularment i obté el Carles Riba 95 per Calç, l'Ausiàs March 96 per D'equivocar-se així, el Ciutat de Palma 98 per Plaça Raspall... Ha estat traduït al castellà, a l'italià i a l'alemany.

Té poemes, proses i articles a les publicacions: Trilateral, Lletra de canvi, Àrtics, Nexus, Circulatori, Diari de Barcelona, Literatura, Castus, Fenici...

[Dins Que dormim? hi ha la seva bibliografia poètica completa].

Diu: "La societat en què vivim ens obliga a moure'ns dintre d'uns interessos i jo procuro estar com més a prop de la ratlla de sortir-se'n, millor."

Casassas explica una de les seves gires a la revista Vertigen , Especial gira uuuh!(container)

 

 

 

 

PER ESTIMAR 

Tot ho veres venir manco l'amor, 
l'amor no el veres ni quan era aquí 
dant-te la mà: t'ho van haver de dir. 
T'ho van haver de dir i aixís i tot 

quan el vas haver vist l'amor ja no 
era com el que tu n'havies vist. 
Quan creus entendre'l ja s'ha convertit 
en més amor, i sempre et costa molt 

d'entendre que has entès sense saber 
la gran lliçó que no aprofita mai, 
i si no espera que se't gasti el ble, 

se't vagi la baieta desgastant 
i el forat a la mitja del cafè, 
a poc a poc, s'anem fent ignorants. 

 

Comentari: He triat aquest poema perquè quan l'he llegit he vist que tenia molta raó al parlar així de l'amor, que es una cosa que encara que intentem entendre, costa molt i quan el tenim i ens adonem ja no es el mateix amor, sino que s'ha convertit en mes o en menys. Això ens fa veure que som molt ignorants en segons quins aspectes. 

 

 

 

 

EFECTES DE LA POR 

Quan l'hivern puja als ulls i el plor ja es gela 
i el pensament comença a encarcarar-se 
i ja no raja re sinó suor 

és quan el preu de molta i mòlta pela 
acut la por tapant el mur del càrcer 
i et torna els plors pensats sots cobertor. 

La sensació d'estar viu s'aguditza 
i el cos no gosa fer cap moviment 
quan sent la punta de cada urpa i dent 
d'un animal que el té i l'immobilitza 

sense fer mal, grunyir ni fer la guitza, 
com si et digués "si et mous, ja has dit amén" 
i tu només saps foll estar content 
perquè no et mata el llop que t'esclavitza. 

 

Comentari: He triat aquest poema perquè m'ha fet gracia la comparació final que fa entre la por i el llop que sempre a simbolitçat això, també com amb les paraules que utilitza profunditza tant en una definició tant complexa com es la de la por.